La calor _{passa per sobre de la fred}
com la tranquilitat fu^{uuuuuuuuuuuuuuuuu}ig del llogarret estiuenc.

Mentre el Gremi de la restauració,
saliva de l'emoció_oh^oh_oh^oh_oh^oh,
nosaltres busquem refugi,
en aquest ^ca^mpi qui _pu_guⁱ.

L'imparable pas del temps tic,tac,tic,tac,tic,tac,tic,tac,...,
ens ha dut ^{toc,toc,... hola?} l'estiu,
així que apreta les dents ssssssssssssssssssssssssssssssss,
i has d'estar -->atent<--.

En un lloc sense mesura,
la calor no en serà l'excepcióno,no,no,no,no,no,no,
així^{de tal manera, per tant doncs} que ens serveix d'excusa<sub>excempció, sóc de sucre,
per a la ^disbauixa i la desmesura

Sota d'ombres airejades,
o plantes mig assecades,
juguem a amagar ^{10, 9, 8 ,7, 6, 5, 4, 3, 2, 1...}amb el sol,
que aquests dies^-lluns-marts^-mecres-jous^-vendres-sabte^-umenge fa el que vol.

Posa'm quelcom ben fresc,
que m'instalaré en aquesta terrassa^{i Manresa?},
i miraré tot aquell qui passa.

Anirem al mar, a la platja,
a la muntanya més a^lta,
o a aquell lloc aquí, en aquest punt,
del qual tenim l'estima alta.

Però els dies lla^{aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa}rgs de llum,
ens treuen de l'oblid nocturn
de les nits fredes d'hivern,
que ens lliguen l'enteniment^{l'ente... què?}.

Ja sigui aquí, allà,
o en qualsevol lloc llunyà,
que l'estiu ens dugui,
o ens doni forces^{allò preuat, desitjat...} per a intentarprovar, lluitar,
tenir allò que durant la resta de l'any,
se'ns fa difícil i extrany.

Bon estiu!</sub>